Booking.com
Si Amsterdam tingués forma d’un objecte seria una roda de bicicleta. El casc vell està format per anells de canals coneguts com el Grachtengordel. Partint des de l’estació de tren la quin seria l’eix de la nostra roda, la Centraal Station, podem moure’ns al llarg dels carrers perpendicularment cap a aquesta. Aquestes uneixen els diversos canals de la ciutat. Només cal saber això per no perdre. És també útil per recordar la seqüència de canals des del centre cap a fora: Singel, Herengracht, Keizersgracht, Prinsengracht i Singelgracht.
Els districtes més antics són al seu torn els més cèntrics. Un bon lloc per començar a explorar la ciutat és el casc medieval, on es troben importants llocs d’interès turístic com el Palau Reial, la Nieuwe Kerk i Amsterdams Historisch Museum. La vida intel·lectual de la ciutat gira entorn de Spui, una frondosa i coneguda plaça envoltada de cafès i llibreries.
Al Barri Roig un es troba meravelles com la Ouda Kerk i fins a una església-museu clandestina. Aquest antic barri de mariners resulta bastant pintoresc; a part d’una casa de pesatges d’estil gòtic i una plaça plena de cafès, en Nieuwmarkt es troba la Rembrandthuis – l’estudi del famós pintor – entre una multitud d’oferta per als vicis carnals.
Cap a l’exterior, el Cinturó de canals occidental està ple de majestuoses mansions i alberga la Anne Frank Huis i l’altíssima Westerkerk que, amb la seva famosos carilló, és un dels edificis emblemàtics de la ciutat.
El centre urbà
Una presa que creua el riu Amstel és la part limítrofa del centre urbà. Els carrers Damrak i Rokin, que van al nord i al sud des del Dam formen el tram final de l’Amstel. A l’est de l’eix Damrak-Rokin hi ha la “Part Vella” de l’Amsterdam medieval, mentre la riba occidental conforma la Nieuwe Zijde (Part Nova). Una de les moltes rareses d’aquesta estranya ciutat és que la “Part Nova” és més antiga que la “Part Vella”; els noms deriven de les parròquies al voltant de Oude Kerk (Església Vella) i Nieuwe Kerk (Església Nova).
Encara que avui sigui difícil d’imaginar, el Damrak va ser el primer port de la ciutat, una llengua d’aigua llarga i bulliciosa on els vaixells descarregaven espècies, sal i cafè. Aviat els vaixells es van fer massa grans per al canal i va caldre amarrar a estacades al canal exterior i després transportar les mercaderies riu amunt en ferri. Avui el Damrak és una franja de cridaneres botigues de souvenirs i sex-shop, oficines de canvi, restaurants econòmics i hotels.
La part baixa del Damrak acaba al Dam, el lloc on el dic original va ser construït (només cal unir els noms d’Amstel i Dam per conèixer l’origen del nom de la ciutat). Al sud del Dam, el Damrak es despulla de la seva qualitat de canal per esdevenir el Rokin. Originalment un ampli canal, la majoria del Rokin va ser emplenat durant el segle XIX i es va distanciar ràpidament de l’desaseado Damrak. Té un bon nombre de bons edificis d’oficines (com el modern Options Exchange), prestigioses botigues (l’estanc folrat en fusta Hajenius) i sales de marxants d’art.
El conegut barri vermell porta a ebullició des del segle XIV. Els vaixells entraven al canal de Oudezijds Achterburgwal per descarregar les seves mercaderies i tan aviat com les cordes estaven assegurades els mariners saltaven a terra per dirigir-se a la primera destil·leria o bordell. Una de les artèries principals del barri vermell és el Zeedijk, el dic marítim original que guiava els mariners des de la boca del Amstel fins a la plaça de Nieuwmarkt.
Barri Jordaan
Tot i que el seu aspecte ha anat millorant i atraient a famílies benestants, el Jordaan era una rude barri obrer a principis del segle XVII. Amb l’extensió del cinturó de canals va anar quedant clar que era necessari buscar un lloc per albergar a tots els artesans, obrers de la cadena, fusters constructors de ponts i picapedrers que contractaven els rics, així que els arquitectes es van posar mans a l’obra i ràpidament les primeres estaques van ser plantades.
No es pot dir que el Jordaan fos agradable, almenys al principi, ja que totes aquelles indústries pudents, sorolloses i desagradables, encara que sens dubte útils, que havien estat prohibides al centre van muntar els seus negocis i van prosperar just aquí, a l’altre costat de els murs de la ciutat.
Als anys seixanta i setanta el Jordaan va perdre molt del seu caràcter obrer segons va anar arribant gent del centre a la recerca d’espai. Aquí van venir els estudiants, artistes i yuppies, que van provocar alguns problemes de creixement. Certs canvis romanen com llavors: la zona al sud de Rozengracht, per exemple, era renombrada pels seus tallers d’artesania i estudis d’artistes i encara hi ha allà moltes galeries.
Aquí un s’ha de prendre el seu temps sense preocupar-se per perdre; hi ha nombrosos i acollidors pubs i restaurants, excèntriques botigues i petites i estranyes galeries d’art. No hi ha moltes visites “oficials”, tot i que una excepció és el Pianola Museum, on dotzenes d’aquests instruments són posats en marxa per realitzar concerts a petites escales. El Noordermark, probablement el mercat a l’aire lliure amb més encant de tota la ciutat, es desenvolupa a la punta nord del districte, al costat de la Noorderkerk.
Haarlemmerdijk, la prolongació del carrer principal Haarlemmerstraat, va ser part del dic marítim original i de la carretera a Harlemm. Nombrosos dipòsits van ser aixecats aquí i avui molts han estat reconvertits en romàntiques cases. Amb les línies del ferrocarril i les autopistes el Jordaan sembla haver retornat al seu caràcter més íntim i els últims anys s’ha produït un boom del mateix tipus de botigues rares, pubs i restaurants que solia caracteritzar el barri.
Cinturó de canals occidental
Els canals vorejats pel Brouwersgracht i el Leidsegracht (al nord i al sud respectivament) el Singel a l’est i el Prinsengracht l’oest, estan entre les zones més belles de la ciutat tant per a visitants com locals. Estan plenes de cases senyorials, refinats museus i negocis, íntims cafès i algunes de les millors botigues d’especialitat d’Amsterdam.
L’origen d’aquesta elegant zona es remunta al segle XVI, quan els murs de la ciutat van rebentar davant l’arribada massiva de refugiats, fonamentalment jueus d’Espanya i Portugal i protestants d’Antwerp. En la dècada de 1580 va caldre guanyar terreny al Ij i al Amstel per a la zona est de l’urbs i en 1613 les autoritats es van embarcar en un ambiciós pla per triplicar la superfície de la ciutat, amb canals brollant cap al sud i cap a l’est .
El pla requeria que tota la ciutat estigués envoltada per un fossat defensiu zigzaguejant conegut com el Singelgracht. Els molls exteriors de la fossa es van convertir en el Nassaukade (anomenat així en honor a la casa reial holandesa, la casa d’Orange-Nassau), el Stadhouderskade (pels magistrats) i el Mauritskade (pels Maurits de Nassau, que van tenir un paper fonamental en l’alliberament del país de les hosts espanyoles). Els treballs van començar al Brouwersgracht i van continuar cap al sud. Al llarg del camí es van anar venent parcel·les com a mitjà de finançament i poc a poc van començar a sorgir edificacions; en 1625 el Cinturó de canals occidental va ser completat.
El Prinsengracht -dedicat a Guillermo “el Silenciós”, príncep d’Orange i el primer holandès Sobirà- va ser dissenyat com un canal lleugerament més barat amb residències més petites, dipòsits i tallers. Va servir també de barrera per al barri de classe treballadora situat més enllà, el Jordaan. Avui el Prinsengracht és el més animat dels canals interiors, amb botigues i cafès per gaudir dels encants de la vida estiuenca.
A l’extrem nord del cinturó, el Brouwersgracht (canal de les destil·leries) va ser anomenat així en honor a les destil·leries que operaven aquí. La part occidental del barri està capitanejada per la Westerkerk, amb la seva enorme agulla coronada en blau i la seva elegant plaça. La principal atracció de la zona és la casa d’Anna Frank, que exposa extractes del famós diari i part del mobiliari que la família Frank tenia en el seu amagatall.
Cinturó de canals meridional
Si el cinturó occidental és exclusiu i refinat el cinturó del sud és divers i popular. Abasta des del canal radial de Leidsegracht a l’oest a l’Amstel a l’est i està ancorat en dos barris de marxa claus: Leidseplein i Rembrandtplein. Enmig hi ha les elegants botigues d’art i antiguitats del barri de Spiegel.
El projecte dels canals, que va començar amb el canal occidental, es va aturar el 1625 a Leidsegracht causa de la falta de fons, encara que es va reprendre posteriorment. Quan es va reprendre el treball avançava molt més lentament, es van invertir gairebé dotze anys a acabar les obres del cinturó de canals occidental i quaranta per ampliar el cinturó de canals fins al Amstel.
El Rembrandtplein, a poca distància a peu cap a l’oest, és un dels eixos de cafès i discoteques. Aquí i en la propera Thorbeckeplein els cafès són abundants, la majoria amplis i amb grans terrasses. De Heeren van Aemstel és un lloc divertit on prendre una cervesa o enganxar alguna actuació. I en Utrechtsestraat, sortint per la cantonada sud-est de Rembrandtplein, hi ha la millor filera de restaurants de tota la ciutat.
El carrer que corre a l’oest des Rembrandtplein és Reguliersbreestraat, i gaudeix de força activitat. Abans de la construcció del cinturó, els monjos de l’Ordre dels Regulars (réguliers) tenien un monestir fora dels murs de la ciutat, el que explica el freqüent ús del nom a la zona. A la part sud de Reguliersbreestraat està Tuschinskitheater, obert el 1921 i encara el cinema més gloriós del país, remodelat recentment i amb una façana barreja d’art decó i escola d’Amsterdam. Organitzen visites guiades.
Al sud-oest de Rembrandtplein està Thorbeckeplein, anomenada així en honor de Jan Rudolf Thorbecke, polític liberal que va crear el sistema parlamentari holandès en 1848. La seva estàtua mira cap a l’exterior de la plaça. Fes uns quants cafès i clubs nocturns a banda i banda de la plaça, a més d’un mercat setmanal d’art que ven fonamentalment obres pictòriques modernes.
Vell Sud
Aquest barri en forma de falca és un dels més fins i exclusius de la ciutat. A grans trets està vorejat per Stadhouderskade al nord, Vondelpark a l’oest i Hobbemakade a l’est. Els seus apel·latius són diversos: uns li diuen “barri dels museus” (pels museus Rijks, Stedelijk i Van Gogh), altres “la zona del Concertgebouw” i altres “la zona de l’Vondelpark”.
En l’època de l’expansió immobiliària l’especulació per part de rics inversors va ser el nucli del creixement en aquesta part. Es van prohibir els blocs d’habitatges i els negocis a la zona per així poder crear un barri de luxe i exclusiu. Es va pensar que era un bon lloc per a un gran museu nacional (el Rijksmuseum) i una sala de concerts igualment gran (el Concertgebouw).
Al centre de tot això aquesta Museumplein, un ampli parc de gespa envoltat per un bon nombre d’il·lustres museus: el Rijksmuseum, el Museu Van Gogh i el Stedelijk Museum; sortint per la franja sud s’arriba al Concertgebouw. Disseminats al voltant del parc hi ha a més una àmplia varietat de botigues i restaurants, així com alguns impressionants edificis en estil “Escola d’Amsterdam”.
Museumplein va ser traçat per albergar l’Exposició Universal de 1883, però no va aconseguir l’esperada oportunitat fins a l’obertura del Rijksmuseum dos anys després.
Des de temps immemorials aquí s’han celebrat concerts, esdeveniments especials i manifestacions. Avui és també un lloc relaxat on passar l’estona, patinar, jugar a frisbee o gaudir d’un pícnic. A l’hivern el llarg estany de ciment es converteix en una pista de patinatge sobre gel.
Molts dels carrers que envolten Museumplein van ser nomenades en honor a artistes, músics i escriptors holandesos.