Des que el mur de Berlín comencés a enfonsar-se en aquella memorable nit de novembre de 1989, les dues meitats de la nació han tractat de fondre’s, lentament i no sense dolorosos esforços. Berlín provoca ara la mateixa fascinació en el visitant que quan la guerra freda estava en ple vigor. El lleuger sotrac que se sentia en creuar el Checkpoint Charlie ha desaparegut, ara es pot passar lliurement a l’altre costat del pont Glienicke. Berlín sempre ha estat rayando en el límit, curull d’idees avantguardistes i fins a cultura subversiva. La seva reputació de ciutat decadent no manca de base; és el llegat que van deixar sobretot els anys de Weimar en la dècada dels 20, però Berlín és essencialment una ciutat de joventut i cosmopolitisme.
Berlín, que ja era una gran ciutat quan estava dividida, aconsegueix ara vastíssimes proporcions. La seva població ronda els quatre milions de persones, amb boscos, llacs i fins i tot terres de labrantío ocupant zones extenses de la ciutat. La part occidental, pràcticament arrasat íntegrament per l’aliats en l’últim intent de resistència d’Hitler en 1945, és moderna en gairebé la seva totalitat. El Berlín aquest, igualment estripat per les bombes, ha estat reconstruït en dos estils difícils de conciliar: d’un part el funcionalisme stalinista, i de l’altra la reproducció escrupolosa de monuments grandiosos. La ciutat compta amb 60 museus, alguns de categoria internacional. .
Aquesta zona està situada com el seu nom bé indica en el centre de Berlín. Composta pel Alexanderplatz, el Berliner Dom, la Museumsinsel, la Porta de Brandenburgo i el carrer Unter donin Limitin és limítrof als barris de Pankow i Reinickendorf al nord, Kreuzberg al sud-est i Charlottenburg al sud-oest. Abans de la segona Guerra Mundial, “Alex” era el centre del barri de Mitte, nucli històric del vell Berlín. Després de la guerra, molts dels edificis danyats van ser reemplaçats per construccions sens dubte monstruoses. L’Alexander-Haus i la Berolina-Haus representen l’estil “objectiu” de finals dels anys 20. Des de la demolició del mur les pintades i les escombraries es van fer propietàries de la plaça, reemplaçant la depriment antisepsia dels seus edificis; els artistes de carrer, no obstant això, confereixen al lloc un toc d’humanitat.
Davant dels més importants magatzems comercials Zentrum, està la Font de l’Amistat i el Weltzeituhr (rellotge universal). La Catedral de Berlín és un dels monuments més importants de la parteix oest de la ciutat. Va ser construïda entre finals del segle passat i començaments del present per Julius Carl Raschdorff, en un recarregat estil neobarroco i coronada per una important volta.
En 1841 Federico Guillermo IV de Prússia va definir el Museumsinsel (illa de museus) com “un espai obert a l’art i a la ciència”. Aquest complex de museus ocupa una illa del riu Spree. Es compon del Altes Museum reconstruït en 1966, conté la col·lecció de la Pinacoteca Nacional corresponent al segle XX i el Kupferstichkabinett (vitrina dels gravats). El Bode-Museum comprèn el Museu Egipci i el Museu per a prehistòria i història antiga. Pergamonmuseum exhibeix tres de les grans meravelles del món antic, el colossal Altar de Pèrgam que és un temple de Zeus i Atenea procedent d’Àsia Menor, la colossal Porta Romana originària de Milet i la Porta de Ishtar de Nabucodonosor. Una dels carrers més famosos de Berlín que abans era passeig real és Unter donin Limitin. L’estàtua ecuestre en bronze de Federico el Gran, a la qual presta suport la Brandenburger Tor, domina des del seu mateix centre l’avinguda. Caminant en adreça aquest es troba, a l’esquerra, el palau neoclàssic que és seu de la Universitat Humboldt.
Booking.com